dilluns, 16 de febrer de 2009

En Sulú torna a casa



Ara amb en Mamatal i en Ferran estem a Bamako. Ahir varem arribar aquí, a les 4h de la matinada, amb en Souleyman i el seu pare Bakari, tots en perfectes condicions. Després de dormir 3 hores, hem començat l'activitat: cua d'1 hora per passar un dels dos únics ponts de Bamako, hem anat a la “Compagnie Aerienne du Mali” (CAM) per recuperar els bitllets per anar a Benin (marxem el dilluns), Assureme per veure com estava el Souleyman (ja que ahir es va a quedar a dormir al centre).

Tot ha anat molt be, però a més ens estava esperant la directora del centre, el metge, periodistes dels mitjans oficials de Mali, el director general del Ministeri de la "protecció de la infancia" i una gentada més. Ens han fet entrevistes, fotos,.....fins que al cap de tres hores ens hem pogut escapar. Hem agafat el nen , al seu pare i totes les seves maletes (l'Eva ja sap de que parlo !) i amb el 4x4, conduït hàbilment per en Mamatal hem marxat cap a casa dels Traoré. L'arribada ha estat d'allò més sorprenent per a nosaltres.... era un barri molt precari, un camí impracticable,.. i al baixar del cotxe, estaven allà esperant la mare, el germà petit i l'àvia, quasi ni s'han mirat, en Bakary ha baixat totes les maletes i bosses. Jo els hi he explicat a tots, una i una altra vegada les instruccions de com tractar al nen i després de fer-los un parell de petons al pare i al nen i hem marxat totalment sobtats de la reacció de la família.

Com que no ens ho podíem creure, marxàvem molt a poc a poc i pels retrovisors hem observat que quan ja creien que no ens veien, s'han abraçat; el pare ha aixecat amb braços al seu fill petit i la mare, embarassada de 5 mesos, acollia al seu petit Souleyman juntament amb l'àvia. Per fi, ens hem quedat tranquils. Després en Mamatal ens explicava que en la seva cultura els hi costa molt expressar els seus sentiments davant dels altres, i encara més davant de "tubabus" com nosaltres.

Finalment hem anat a menjar i després d'una merescuda migdiada, per fi us escrivim amb un petit extracte de tot el que ha passat avui.

Moltes gràcies a tots, sense tots vosaltres aquesta gran aventura no hagués estat possible. Per fi en Souleyman, Sulú, pot ser un nen normal i començar així una nova vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada