dijous, 7 de maig del 2009

DIADA DE SANT JORDI



















Us adjuntem les fotos del taulell que varem organitzar al Cau Ple de LLetres. Des d'aqui volem agraïr a tots els que vau col.laborar amb la nostra assosicació "CRITS DELS NENS". Tambè agraïr a la direcció de la llibreria per haver-se donat d'alta com a empresa col·laboradora.

dissabte, 21 de març del 2009

Èxit en la presentació de CRITS DELS NENS


Dijous passat a la Sala Fòrum del Diari de Terrassa es va viure un fet sorprenent, el caliu de tota la gent que va fer acte de presència per conèixer d'apop la nova associació Crits dels Nens. Les expectatives es van superar i la sala auditori va quedar petita per a tothom.

L'acte va ser guiat i presentat de manera excel·lent per Joan Carles Peris. El primer en prendre la paraula va ser en Ferran Morillas, vicepresident de Crits dels Nens i home d'acció durant els viatges al Magrib i a l'Àfrica subsahariana. Va parlar de com va sorgir la idea de crear l'associació. Va fer referència a la necessitat de totes aquelles persones que d'alguna manera o altra senten la necessitat de tornar les sinergies a aquelles gents que coneixent durant un viatge.

Seguidament va ser el torn del Dr. Josep Gual. Va presentar els projectes actuals i anteriors on Crits dels Nens hi participa. Va posar l'exemple de protocol d'actuació que utilitza Crits dels Nens, i per això va mostrar el cas de 'Souleymane Traoré'.

Mamatal Ag Dahmane, el nostre home a Mali, el fidel abanderat de la cultura tuareg, va ser qui ens va deixar a tots sorpresos quan va fer el seu discurs en català. Un text que publicarem en aquest mateix blog. Va parlar de la importància de caminar plegats en projectes com aquest. Mamatal va presentar les imatges en primícia que van arribar el mateix dia, un extracte del reportatge que TVE prepara pel mes d'abril. Unes imatges de Lluís Escartin dels campaments nòmades del nord de Tombuctú. Unes imatges precioses amb el so original.

I, finalment, la Sra. Amintakane Sacko, va presentar el Centre que gestiona, Cris des Mères, un centre d'acollida d'infants víctimes d'abandonament o violència. Va fer la conferència en francès i traduïda subtilment per Laia Ferrer consecutivament.

Finalitzats els parlaments va sortir el Cor de l'Escola El Cim, 35 alumnes que dirigits per l'Olympia Villalba van cantar un tema de la BSO de los Chicos del Coro 'Vois sur ton chemin', BSO 'El Rei lleó' i 'Que tinguem sort' de Lluís Llach.

Volem agraïm tot l'equip el suport de tots aquells que vau sentir la necessitat o la curiositat de conèixer la feina que estem fent. Agrair a totes aquelles entitats i empreses que han fet possible donar-nos a conèixer i sortir a la llum: el Diari de Terrassa, les Gràfiques Marcet, el Consorci Sanitari de Terrassa, l'Escola El Cim, La Caixa, Caixa de Terrassa, Rotary Club de Terrassa, el cos dels Mossos d'Esquadra, l'Hospital Germans Trias i Pujol, el Club Egara de Terrassa, Faktoria d'Arts.

Volem agrair a tot l'equip que ha participat de l'organització de la presentació de l'acte, que ha dedicat temps i esforços.

BAMAKO Toumani Diabate & Roswell Rudd

Un regal pels sentits. Un suggeriment musical com a banda sonora de la web Crits dels Nens, que ens ha fet en Mingus B. Formentor: 'Bamako' de Toumani Diabaté & Roswell Rudd.

diumenge, 15 de març del 2009

Presentació de CRITS DELS NENS



Us mostrem el video que ha editat en Marc Centelles i l'Albert Gual pel dia de la presentació de Crits dels Nens. Les imatges van estar enregistrades per Vicens Prades en un dels viatges a Mali a finals del 2008.

divendres, 13 de març del 2009

Bassekou Kouyaté apadrina Crits dels Nens


El gran artista Bassekou Kouyate, de Mali, va conèixer el projecte de Crits dels Nens el darrer mes de febrer. Així va acceptar la proposta de ser el músic representant de l'associació.
Bassekou Kouyate, net del reverenciat Jeli, és un dels representants de la nova generació que està desenvolupant les possibilitats tècniques de l'instrument n'goni. Bassekou Kouyate i la banda Ngoni Ba interpreten un repertori propi de la seva regió, Segou, lloc on va néixer el blues, segons Taj Mahal .
Al llarg de la seva carrera ha entrat en contacte amb molts artistes dels que s'ha influenciat, entre d'altres Cheik Oumar Diabaté, Toumani Diabaté, Ali Farka Touré.
Segou Blue, és el primer disc de Bassekou Kouyaté i amb el qual ha rebut elsguardons de Millor disc de l'any i Millor grup Africà als Premis BBC Radio de World Music el 2008.
El setembre de 2008 va actuar al Festival Nits de Ramada de Barcelona.

dilluns, 16 de febrer del 2009

En Sulú torna a casa



Ara amb en Mamatal i en Ferran estem a Bamako. Ahir varem arribar aquí, a les 4h de la matinada, amb en Souleyman i el seu pare Bakari, tots en perfectes condicions. Després de dormir 3 hores, hem començat l'activitat: cua d'1 hora per passar un dels dos únics ponts de Bamako, hem anat a la “Compagnie Aerienne du Mali” (CAM) per recuperar els bitllets per anar a Benin (marxem el dilluns), Assureme per veure com estava el Souleyman (ja que ahir es va a quedar a dormir al centre).

Tot ha anat molt be, però a més ens estava esperant la directora del centre, el metge, periodistes dels mitjans oficials de Mali, el director general del Ministeri de la "protecció de la infancia" i una gentada més. Ens han fet entrevistes, fotos,.....fins que al cap de tres hores ens hem pogut escapar. Hem agafat el nen , al seu pare i totes les seves maletes (l'Eva ja sap de que parlo !) i amb el 4x4, conduït hàbilment per en Mamatal hem marxat cap a casa dels Traoré. L'arribada ha estat d'allò més sorprenent per a nosaltres.... era un barri molt precari, un camí impracticable,.. i al baixar del cotxe, estaven allà esperant la mare, el germà petit i l'àvia, quasi ni s'han mirat, en Bakary ha baixat totes les maletes i bosses. Jo els hi he explicat a tots, una i una altra vegada les instruccions de com tractar al nen i després de fer-los un parell de petons al pare i al nen i hem marxat totalment sobtats de la reacció de la família.

Com que no ens ho podíem creure, marxàvem molt a poc a poc i pels retrovisors hem observat que quan ja creien que no ens veien, s'han abraçat; el pare ha aixecat amb braços al seu fill petit i la mare, embarassada de 5 mesos, acollia al seu petit Souleyman juntament amb l'àvia. Per fi, ens hem quedat tranquils. Després en Mamatal ens explicava que en la seva cultura els hi costa molt expressar els seus sentiments davant dels altres, i encara més davant de "tubabus" com nosaltres.

Finalment hem anat a menjar i després d'una merescuda migdiada, per fi us escrivim amb un petit extracte de tot el que ha passat avui.

Moltes gràcies a tots, sense tots vosaltres aquesta gran aventura no hagués estat possible. Per fi en Souleyman, Sulú, pot ser un nen normal i començar així una nova vida.